Com parlar bé en públic

Joana Rubio i Francesc Puigpelat van escriure un llibre anomenat Com parlar bé en públic, que té com ha finalitat millorar el que ells anomenen l'art de parlar en públic.

És un llibre molt tècnic mancat d'un fil conductor interessant però que aporta moltíssimes tècniques que a l'hora de la veritat són de molta utilitat.

Explica diferents aspectes a tractar quan un es troba en una situació en la que ha de parlar en públic. Alguns d'aquests són els nervis, la veu, els gestos, el cos, la mirada, l'humor, etc.

Apart d'aquestes tècniques amb les quals només et trobaràs cara a cara quan estiguis fent la presentació, també t'ajuda amb la preparació del tema, t'ensenya com pots organitzar-te l'informació que has de presentar, com la pots estructurar... 

En definitiva, és un llibre que t'ajuda moltíssim a millorar tot el tema dels nervis i aquestes irregularitats que poden fer que una presentació no surti del tot com un vol. 

Per últim us deixo dues cites que plantegen una reflexió molt interessant: 

"La retòrica és la conspiració entre el llenguatge 
i l'acció per a enganyar la intel·ligència." Ambrose Bierce 

"La retòrica és la més bella de les arts." Plató

Si domines la paraula ho domines tot? En aquest llibre trobaràs la resposta. 

Qui ets, tu?

Avui a classe de COED em fet unes exposicions un pèl diferents a les que pugueu conèixer.

Es tractava d'agafar un objecte que representes a algú de la classe, fer-li una foto, i que després al penjar aquesta foto a la classe, la gent pogués veure qui era la persona que hi sortia reflectida.

Com portem poc temps a la universitat, jo ho he fet d'en Josep, ja que és amb el que m'he fet més fins aleshores, tot i que ja es veuen molt bones vibracions entre la resta de gent de la classe.

La meva redacció sobre en Josep és la següent, espero que us agradi i que us feu una mica la idea de com és ell, si no el coneixeu:

ALEGRE, és com definiria jo a aquesta persona si només em deixessin utilitzar una paraula.

No destaca per la seva forma de vestir o pel seu pentinat, és a dir, que en general no ressalta per la seva aparença física i és més aviat discret. Al principi sembla tancat però a mida que el vas coneixent veus que a part de que t’equivocaves, és simpàtic i extravertit amb els més propers. Una persona no gaire alta i prima. Pot portar o no barba, però el que té sempre a la cara és un somriure.

En Josep és un “adolescent-home” creatiu, treballador i responsable. Té les idees clares però ,alhora, sempre s’obra als altres per rebre propostes o altres idees que li puguin servir per millorar.

Una persona que per molt que tingui 3 anys més que la majoria de nosaltres no ens ho intenta demostrar. Tot i això, en el moment de fer treballs es nota més la seva “veterania” alhora d’aportar idees. No és un noi que presumeixi dels seus coneixements, és ,com diríem habitualment, una persona humil.

Tot i que portem pocs dies junts he vist que en Josep gaudeix molt dels moments i tracta a les persones que té al voltant amb respecte. Això fa que sigui molt apreciat per la resta de companys i a hores d’ara, una peça important dins del grup.  

Prezi de prova

Coca de Llavaneres on Prezi

Conferència ITworldedu 2012

El dimecres 24 d'octubre vam anar, amb els meus companys de classe, a una de les conferències del ITWorldEdu al Cosmocaixa. Aquesta va ser feta per Enrique Dans i va tractar sobre les noves tecnologies a l'aula.

Enrique Dans és un expert en tecnologies de la informació i professor de Sistemes de la Informació a la IE Business School des de l'any 1990. 
És col·laborador habitual en nombrosos diaris i revistes com El País, El Mundo, Público, ABC, Expansión, Cinco Días, Libertad Digital o PC Actual en temes relacionats amb Internet i les noves tecnologies.

Com he dit abans Enrique Dans va parlar sobre l'evolució de les noves tecnologies i sobre l'introducció d'aquestes a l'aula. Explica que intentar fer una educació en la que les noves tecnologies no hi apareguin és impossible, ja que, actualment els nens són incapaços de concebre el món sense internet.

La reflexió final que va fer, va ser que hem de replantejar-nos l'educació i l'ús que estem fent de les eines. Que hem de parar-nos a pensar que és el que estem fent bé i que és el que no, i canviar-ho però sobretot, ressalta que s'han de tenir clars els objectius i intentar-los aplicar de la millor manera possible.

Si teniu la possibilitat d'assistir a alguna conferència d'Enrique Dans no dubteu en anar-hi, perquè apart de què explica coses molt coherents i d'una manera gens avorrida, et consciència sobre la realitat educativa del moment. 

El llenguatge i les llengues

Les senyals serveixen per transmetre informació. Sense aquestes el llenguatge no podria existir. Si es vol definir bé el concepte de llenguatge, s’ha d’aprofundir més, i no només dir la típica frase << el llenguatge es un instrument de comunicació >>.

Nomes l’esser humà posseeix un llenguatge tan elaborat, amb el qual es poden expressar sensacions, situacions, idees...

L’expressió d’aquestes emocions en el llenguatge és il·limitada ja que si fos limitada la comunicació seria en certs punts impossible. Aquesta comunicació existeix gràcies al llenguatge i les seves reduccions i organitzacions del món. Així aconseguim nova informació per poder definir “llenguatge”, les percepcions de l’entorn són reduïdes i ordenades per aquest.

L’existència del llenguatge ens permet, a la pràctica, ser capaços de pensar. S’ha de tenir una mínima constitució cerebral per entendre el llenguatge. Una persona amb intel·ligència nul·la no es pot comunicar ja que no entén el llenguatge. Una altra característica del llenguatge és que sense aquest seriem incapaços de pensar.

Tot i que la memòria s’assenta sobre molts pilars importants com són el de la memòria visual, el de la memòria tàctil... el més important és el llenguatge. La memòria col·lectiva es conserva d’una manera més general, amb mites, llegendes, histories... de transmissió oral o escrita. En canvi en la memòria individual la llengua té un paper molt important i permet la permanència del relat de la nostra vida. És a dir, que amb el llenguatge podem suportar la memòria tan individual com col·lectiva.

El llenguatge no només serveix per comunicar-se, sinó que també serveix per expressar el nostre estat d’ànim. Les emocions o el pensaments que en passen pel cap no necessiten sempre una llengua que actuï de suport. La reflexió que fa ara és la mateixa que fa al principi d’aquest paràgraf; el llenguatge no nomes ens serveix per comunicar-nos amb l’exterior, sinó que també permet l’autoexpresió.

El llenguatge humà es el medi de comunicació per excel·lència, ja que totes les expressions humanes tenen la seva traducció en aquest. Però no passa el mateix de forma contraria, és a dir, no totes les expressions lingüístiques tenen la seva traducció en expressions humanes. El llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que posseïm els humans.

En conclusió, el llenguatge és un medi de comunicació i alhora el més extens que tenim. Gracies aquest es distingeix l’ésser humà de la resta d’éssers vius  i fa que puguem tenir una comunicació. Tot el que fem o sentim està suportat pel llenguatge.

Twitter

Fa aproximadament una setmana, a la classe de GITIC, en Jorge ens va ensenyar què és i per a què serveix el Twitter.

Twitter és una xarxa social emprada pels seus usuaris per a fer el que s'anomena "microblogging". Aquesta paraula sorgeix dels mots micro (petit) i blog, i són frases amb delimitació als 140 caràcters, amb les quals es pot expressar tot el que es pensa. 

Dintre de twitter hi ha petites eines que faciliten: el moviment per dins la pàgina i la comunicació entre tothom qui tingui un compte. Algunes d'aquestes eines són:

    - Els hashtags. Aquests, són agrupacions de publicacions que parlen del mateix tema. Per agrupar aquesta serie de publicacions, l'usuari, haurà d'haver posat la paraula, o les paraules, que vulgui que siguin "hashtag", després del coixinet (#). 

Un cop feta la publicació i destacades les paraules, si es clica sobre aquestes s'obrira una pantalla on el "tuitaire" (persona que utilitza twitter) podrà veure la resta de persones del món que també han volgut destacar les mateixes paraules o tema.

 
   - Les etiquetes. Serveixen per quan es fa una publicació i es vol que algú en concret la vegi. A aquesta persona li arribarà un avís dient-li que se l'ha etiquetat en una piulada ("tweet" en català) i ell o ella, si vol, pot veure què s'ha publicat.
 
   - Els trending topics. Són els hashtags més utilitzats de la setmana i els quals acostumen a relacionar-se amb les noticies internacionals més importants.
 
   - El botó de seguir. Si vols saber el que diu i el que pensa qualsevol persona que tingui twitter, has d'anar al seu compte i clicar el botó que diu "seguir" (follow), i des d'aquell instant seràs coneixedor del que aquest "piulador" publica.

En definitiva, el twitter, és una eina que, a més a més, de ser emprada per la comunicació entre persones, també és útil per saber tot el que passa en el món.
Vist des d'un altre punt de vista, el twitter, és una xarxa social que no necessita l'aprovació de l'altre perquè tu puguis seguir-lo i veure el que publica. Això fa que la gent s'apropi més al dia a dia de personatges famosos com futbolistes, presentadors de televisió, actors, etc i d'aquesta manera es trenquen una mica les barreres que la societat ha acabat establint.

Qui sóc jo i que hi faig aqui?

Hola, em dic Miquel Berrocal Comalat i estic cursant el primer curs del grau d'Educació Primària a Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Aquest blog ha estat creat amb la finalitat d'anar fent publicacions sobre: idees principals dels debats fets a classes de COED, coses curioses que hagi descobert a GITIC, noticies sobre l'actualitat que em semblin interessants, etc. Espero que us sembli interessant el que trobeu en aquest blog i que us pugui ser d'utilitat.