El llenguatge i les llengues

Les senyals serveixen per transmetre informació. Sense aquestes el llenguatge no podria existir. Si es vol definir bé el concepte de llenguatge, s’ha d’aprofundir més, i no només dir la típica frase << el llenguatge es un instrument de comunicació >>.

Nomes l’esser humà posseeix un llenguatge tan elaborat, amb el qual es poden expressar sensacions, situacions, idees...

L’expressió d’aquestes emocions en el llenguatge és il·limitada ja que si fos limitada la comunicació seria en certs punts impossible. Aquesta comunicació existeix gràcies al llenguatge i les seves reduccions i organitzacions del món. Així aconseguim nova informació per poder definir “llenguatge”, les percepcions de l’entorn són reduïdes i ordenades per aquest.

L’existència del llenguatge ens permet, a la pràctica, ser capaços de pensar. S’ha de tenir una mínima constitució cerebral per entendre el llenguatge. Una persona amb intel·ligència nul·la no es pot comunicar ja que no entén el llenguatge. Una altra característica del llenguatge és que sense aquest seriem incapaços de pensar.

Tot i que la memòria s’assenta sobre molts pilars importants com són el de la memòria visual, el de la memòria tàctil... el més important és el llenguatge. La memòria col·lectiva es conserva d’una manera més general, amb mites, llegendes, histories... de transmissió oral o escrita. En canvi en la memòria individual la llengua té un paper molt important i permet la permanència del relat de la nostra vida. És a dir, que amb el llenguatge podem suportar la memòria tan individual com col·lectiva.

El llenguatge no només serveix per comunicar-se, sinó que també serveix per expressar el nostre estat d’ànim. Les emocions o el pensaments que en passen pel cap no necessiten sempre una llengua que actuï de suport. La reflexió que fa ara és la mateixa que fa al principi d’aquest paràgraf; el llenguatge no nomes ens serveix per comunicar-nos amb l’exterior, sinó que també permet l’autoexpresió.

El llenguatge humà es el medi de comunicació per excel·lència, ja que totes les expressions humanes tenen la seva traducció en aquest. Però no passa el mateix de forma contraria, és a dir, no totes les expressions lingüístiques tenen la seva traducció en expressions humanes. El llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que posseïm els humans.

En conclusió, el llenguatge és un medi de comunicació i alhora el més extens que tenim. Gracies aquest es distingeix l’ésser humà de la resta d’éssers vius  i fa que puguem tenir una comunicació. Tot el que fem o sentim està suportat pel llenguatge.