Ensenyar o Educar?

Deixant una mica de banda el tema de les TIC, avui exterioritzo un debat que fa temps que tinc amb mi mateix, és el següent: Que ha de fer un mestre, ensenyar o educar?

Començaré copiant les definicions que ofereix el DIEC sobre cada una de les paraules:
- Educar: 1- Ajudar a algú a desenvolupar les seves capacitats físiques, morals i intel.lectuals.
                 2- Transmetre a algú coneixements actituds, valors o formes de cultura.
- Ensenyar: Comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat... Donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Parlant amb el director de l'Escola Projecte, he pogut arribar a la conclusió de que tot depen del significat que l'hi donem a les paraules, però que principalment l'acció predominant a les escoles és la d'ensenyar. Parlo de predominant, ja què com tots sabem, a l'escola també s'educa. Clar està, que els dos verbs involucren tres idees: escola, família i societat, però en el verb ensenyar per exemple, gran part de l'acció es duu a terme a les escoles en canvi a l'acció d'educar, la familia es veu involucrada d'una manera més directa.

Tot i que en el tema de l'educació, les famílies tenen un paper més important que el de l'escola, sóc gran defensor de que la figura del mestre sempre ha de tenir present que també forma part de l'educació de l'infant i que en cap moment s'ha de delegar, per complet, a la família.

El que també em sembla important i interessant a comentar, és el paper de la societat en aquesta educació/ensenyament. Com bé es diu, els nens són esponges i aprenen de tot el que veuen, per aquest motiu si la societat vol que les noves generacions creixin educades tant intel·lectualment com moralment, s'ha de començar a actuar tal i com es vol que s'actuï en un futur.

Què volem que aprenguin?

Tiching, recursos per a mestres 2.0

En el meu PLE utilitzo aplicacions o programes amb diferents objectius. Uns em poden servir per compartir informació com ara mateix està fent Blogger, altres em poden servir per crear activitats o mapes conceptuals com CMAP Tools o Paper i d'altres com Teaching, em permeten accedir a continguts i/o recursos per aprendre d'altres mestres d'arreu.

Teaching és una aplicació que recull recursos de tots els cursos, de totes les edats i de totes les matèries. Presenta un format molt fàcil d'utilitzar, ordenat per: continguts, cursos, competències, assignatures, audio o video, idioma, exàmen o activitat i un munt d'opcions més. Però Tiching no s'acaba aquí, un cop compartit el recurs utilitzat per l'usuari, o un cop agafades idees d'altres usuaris que ja han compartit els seus recursos, arriba el moment de compartir experiències.

Tiching et dona la opció de compartir la teva opinió sobre qualsevol aspecte de la pàgina, tant pel que fa els reccursos, com pel que fa al ventall d'opcions que et dona la mateixa aplicació.

És un breu resum del que podeu trobar dins d'aquesta pàgina plena de recursos i crec que és una molt bona aplicació per tenir-la al PLE, perquè tant si som estudiants com si som docents ens pot ser de molta utilitat. 

Per últim i a partir d'avui, penjaré una vinyeta, que ens faci reflexionar sobre l'estat de l'educació actualment i les seves causes i consequències.

Sabem què és un PLE? Per a què serveix?

Un PLE no és ni una aplicació, ni un programa en concret sinó un conjunt d'aquestes que construeixen el nostre entorn personal d'aprenentatge. Tal i com diu el propi nom "Personal Learning Environment", tot el PLE està destinat a aprendre i a deixar constància del que has après per a que així altres usuaris puguin fer el mateix.

En un PLE els recursos o fonts són dinàmiques, és a dir, canvien constantment. L'aprenentatge és constant i com diu Jordi Adell en una entrevista concedida a ConoCity: "El PLE no és una forma d’ensenyar, és una forma d’aprendre."

Per veure-ho d'una manera més clara, us presentaré el meu. Tot PLE conté aplicacions destinades a diverses accions, algunes serviran per compartir, algunes per cercar, altres per comunicar o fins i tot podem trobar-ne per crear. A continuació un esquema del que és, avui en dia, el meu PLE: 

Benvinguts de nou!

Torno a ser per aquí però amb un objectiu ben diferent al d'abans. El que escriuré a partir d'ara són propostes, idees, recomanacions i opinions de diferents aplicacions, webs o programes, que puguin ajudar a la vida d'un/a mestre/a. 

Trobo que bona part del coneixement es troba a la xarxa, i que per poder transmetre'l, em de ser del tot conscients i coneixedors de l'abast d'aquesta. Les TIC cada cop són més presents a l'escola, i tot i que no haurien d'arribar a substituir mai el paper i el llapis, tenen i tindran un paper molt important en el desenvolupament de l'educació.

En resum, aquest blog presentarà eines per ajudar a fer una mica més fàcil tant, l'arribada de les noves tecnologies a l'aula, com l'organització dels recursos utilitzats per cada mestre/a.    

Espero que trobeu les meves entrades interessants al mateix temps que útils. 

Fins la propera!

Un adeu? NO! Un a reveure? ITANT!

No vull dir adeu, ja que de ben segur ens tornarem a trobar per aqui.

D'aquesta experiència el que puc dir segur és que et fa créixer com a persona. A part de que adquireixes uns coneixements sobre les TIC que el futur et demanara i pels quals estem sent molt ben preparats, tenir un blog és una experiència que et fa madurar i que et fa veure que hi ha diferents punts de vista dels quals pots extreure idees per acabar de donar-li forma a la teva.

Tant l'assignatura de COED com la de GITIC han sigut les primeres que hem tingut a Blanquerna aquest primer semestre, i realment m'han donat moltíssimes ganes de seguir endavant amb la carrera que he decidit començar aquest any.

Ser mestre, tal i com diu en el llibre Va de mestres de Jaume Cela, és una feina purament vocacional i cada cop ens n'anem adonant més. Parlo en plural ja que no només jo estic veient que és en el que vull acabar treballant sinó que crec que tota la resta de classe també ho percep així.

Gracies per seguir-me i fins a la pròxima!

El bon comunicador

El meu grup és el quart en presentar aquesta exposició (Sara, Josep, Delia i l'Eva). 
Havíem de triar una persona que per nosaltres fos un bon comunicador, és a dir, que expressi el que pensa amb claredat i que sigui entenedora. Per representar aquest exemple de bon comunicador, hem escollit a Risto Mejide.

Risto Mejide és un home que segons ell, s’ha fet famós simplement per representar l’altre cara de la moneda. Parlem dels seus 4 llibres: “El sentimiento negativo”, “El pensamiento negativo”, “Que la muerte te acompañe” i “Annoyomics”, els quals una cosa tenen en comú, han estat escrits amb la intenció d’aixecar polseguera. Dels programes ens els que ha treballat o ens els que està treballant, com poden ser “Operación Triunfo”, “Tu si que vales” o “G-20”.

Fent aquest treball ens hem adonat de que Risto Mejide és una persona que és manté molt actualitzada, és a dir, que viu a l’actualitat. Publica a les xarxes socials habitualment amb comentaris que generen molta polèmica, però que alhora mostren la realitat del moment.

Si voleu saber més sobre Risto Mejide, el podeu trobar al twitter, que és on publica més o podeu donar un cop d'ull al prezi que em fet amb el meu grup. 

Competències de la Unesco i de la ISTE