Un adeu? NO! Un a reveure? ITANT!

No vull dir adeu, ja que de ben segur ens tornarem a trobar per aqui.

D'aquesta experiència el que puc dir segur és que et fa créixer com a persona. A part de que adquireixes uns coneixements sobre les TIC que el futur et demanara i pels quals estem sent molt ben preparats, tenir un blog és una experiència que et fa madurar i que et fa veure que hi ha diferents punts de vista dels quals pots extreure idees per acabar de donar-li forma a la teva.

Tant l'assignatura de COED com la de GITIC han sigut les primeres que hem tingut a Blanquerna aquest primer semestre, i realment m'han donat moltíssimes ganes de seguir endavant amb la carrera que he decidit començar aquest any.

Ser mestre, tal i com diu en el llibre Va de mestres de Jaume Cela, és una feina purament vocacional i cada cop ens n'anem adonant més. Parlo en plural ja que no només jo estic veient que és en el que vull acabar treballant sinó que crec que tota la resta de classe també ho percep així.

Gracies per seguir-me i fins a la pròxima!

El bon comunicador

El meu grup és el quart en presentar aquesta exposició (Sara, Josep, Delia i l'Eva). 
Havíem de triar una persona que per nosaltres fos un bon comunicador, és a dir, que expressi el que pensa amb claredat i que sigui entenedora. Per representar aquest exemple de bon comunicador, hem escollit a Risto Mejide.

Risto Mejide és un home que segons ell, s’ha fet famós simplement per representar l’altre cara de la moneda. Parlem dels seus 4 llibres: “El sentimiento negativo”, “El pensamiento negativo”, “Que la muerte te acompañe” i “Annoyomics”, els quals una cosa tenen en comú, han estat escrits amb la intenció d’aixecar polseguera. Dels programes ens els que ha treballat o ens els que està treballant, com poden ser “Operación Triunfo”, “Tu si que vales” o “G-20”.

Fent aquest treball ens hem adonat de que Risto Mejide és una persona que és manté molt actualitzada, és a dir, que viu a l’actualitat. Publica a les xarxes socials habitualment amb comentaris que generen molta polèmica, però que alhora mostren la realitat del moment.

Si voleu saber més sobre Risto Mejide, el podeu trobar al twitter, que és on publica més o podeu donar un cop d'ull al prezi que em fet amb el meu grup. 

Competències de la Unesco i de la ISTE

Identitat i Territori

És un treball que conta el 10% de la nota de GITIC i de COED. El treball es fa en parella i és essencial fer-lo bé per aprovar l’assignatura. No es tracta d’un tema en concret ni d’una estructura concreta, sinó que es fa perquè els professors comprovin els nostres avenços en les respectives assignatures. En Jorge per la part que correspon a GITIC, és a dir, l’originalitat del suport, com s’utilitza, quins programes s’han utilitzat… i l’Imma, per la part de COED, s’encarrega de veure quan fem pauses, quin vocabulari utilitzem, etc.

En Josep (Aprenem a educar) és la meva parella i em decidit fer-lo sobre el futbol i les diverses cares que té aquest. El treball es titula “El futbol és així?” i durant els dies de preparació em plantejat una exposició que serà molt dinàmica. Aquesta, consta d’un vídeo amb diferents apartats. A la primera part de cada apartat sempre es veu el futbol que tothom coneix, en canvi a la segona sempre es veu el que gairebé ningú sap que existeix. Tornant al principi d’aquest paràgraf, quan he dit que faríem una exposició dinàmica, ho he dit perquè tenim previst portar samarretes d’equips de futbol, en Josep la d’algun equip de futbol conegut internacionalment (Chelsea) i jo la d’un equip de poble que no és gens semblant al primer però que aspira a ser-ho algun dia (C.E.Llavaneres). Un altre factor que farà que la presentació sigui força dinàmica serà la pilota. Em quedat que el que no parli en aquell moment farà una passada a l’altre amb l’esfèric perquè així aquest segon capti tota l’atenció del públic en els seus trossos d’exposició. Anem confiats, i creiem que si surt tot sobre el previst pot ser una de les millors exposicions, però mai se sap...!

Ha sortit tot rodó! Hem sigut els últims del dia en fer-ho. Em confiat en nosaltres mateixos i la presentació ha sortit molt bé. Potser millor en l’aspecte suport i dinamisme, ja que els nervis ens han jugat una mala passada, o bona depèn de com t’ho miris, i ens han fet anar una mica més lents o més ràpids del previst i crear silencis improvisats entre explicació i vídeo.

Si voleu veure la presentació que ens va quedar al final en Josep la té penjada al seu blog.

Gràcies per la vostra atenció i fins a la pròxima!

Setmana d'Activitats Extraordinàries

La setmana passada, des del dilluns 12 de novembre fins al divendres 16 del mateix mes, a la facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna es va produir la Setmana d'Activitats Extraordinàries. Aquesta és una setmana en la qual es plantegen diferents activitats pels alumnes de primer curs d'Educació Primària  i d'Educació Infantil amb la finalitat de que ens apropem més al que serà la nostra futura professió.

Dilluns 12

Avui al mati hi ha hagut una conferència. A les 9:30 ha vingut l’Anna Pérez. És mestra d’una escola del raval i creu que les TAC són el futur. A continuació teniu les idees principals que he extret de la seva xerrada.

• Avui en dia les escoles són del s.XIX, els mestres del s.XX i alumnes del s.XXI.
• Les TAC permeten fer les activitats a mida pels alumnes. 
• Les TAC creen un ambient de treball en el qual el nen està a gust i motivat.
• Amb les TAC donem veu a l'alumnat.
• Per acabar la conferència L’Anna va dir una frase que em va semblar molt convenient: "L'ordinador no ha de substituir el llibre de text.”

L’altre activitat que hem fet, ha sigut una taula rodona. Ha començat a les 6 i els protagonistes han estat exalumnes de Blanquerna els quals ja han acabat la carrera i han tingut experiència com a mestres. Cada un ha explicat la seva vida des que va acabar la carrera i ha sigut realment proper ja que tot el que han dit han estat coses amb les que tu actualment tems que t’hi puguis trobar en una escola quan hi vagis a treballar.

He fet un breu resum de cada una de les intervencions dels mestres novells a mida que han anat parlant:

1-    La resta de mestres et poden ajudar a millorar.

2-    Si els mestres no valorem la nostra feina, ningú ho farà.

3-    L'actual seminari que fem a Blanquerna, és un clar símil amb els claustres que ens trobarem a l'escola.

4-    Mai no és massa tard per començar a fer de mestre. És una feina purament vocacional.

5-    Ser humil és imprescindible per fer de mestre. Quan vas a una escola no has de renunciar al teu model pedagògic, només adaptar-te al establert.

Dimarts 13

Avui toquen visites a les escoles! La setmana abans, cada seminari s'havia repartit les diferents escoles que es podien triar.

En Josep propietari del blog "Aprenem a educar", la Delia propietaria del blog "Dossier d'Aprenentatge" i jo vam anar a visitar una escola anomenada CEIP Rellinars.

El CEIP Rellinars és una escola rural on treballen per projectes. Fa relativament poc que està en funcionament i actualment tenen 72 alumnes dividits en 4 nivells: els petits (P-3, P-4, P-5), els petits-mitjans (1er i 2on), els mitjans-grans (3er i 4t) i els grans (5é i 6é). No existeix un horari tancat però si unes franjes: les d'entrada i sortida, la classe educació física, la d'anglés i la de música.

Un fet que em sembla curiós és el de que no buiden les classes quan s'en van de vacances d'estiu ja que, el seguent curs, consideren que no començaran des de zero, sinó que continuaran amb allò que estaven fent.

"Tota escola que es pregunti el que fa, és una bona escola." Xavi. Director del CEIP Rellinars.

Dimecres 14

Vaga general! 

Dijous 15

Primera i única practica que farem a 1r d'Educació Primària. A mi m'ha tocat anar a l'escola Tres Pins. La meva padrina de 3r era la Mercedes, la qual m'ha ensenyat l'escola i m'ha guiat durant les hores de classe.
L'escola Tres Pins és una escola inclusiva on treballen amb alumnes sords. Per haver-hi assistit només un dia, em sembla una escola fantàstica, on els nens aprenen d'una manera autònoma però sempre amb el suport de la mestra, on s'ensenya per sobre de tot el respecte envers els altres, la cooperació, la responsabilitat i l'esforç.

L'escola està situada a la muntanya de Montjuïc  i no és de gaire fàcil excés si no es disposa de vehicle propi. Si voleu saber més informació sobre l'Escola Municipal Tres Pins podeu consultar la seva pàgina web.

Divendres 16

Aquest dia va venir en Jaume Cela a fer una conferència a Blanquerna. Setmanes abans ens haviem llegit el seu llibre, "Va de mestres" , i gràcies a això vam poder seguir la xerrada, ja que teniem força clar el seu punt de vista dels conceptes de mestre, escola o educació. 

A continuació teniu un resum de les idees principals de la conferència:

Jaume Cela diu que la nostre societat està accelerada. L’escola actual no té res a veure amb la d’abans. Estem robant la infantesa als nens amb aquesta acceleració. Els nens han de gaudir de la seva infantesa i han  de fer el que volen o necessiten (jugar) i no tot el que els fan fer (fitxes).

La immigració ha aportat diferents maneres de veure el món, ja sigui per religió, per cultura, per llengua...

Verbs que han d’aparèixer en una acció educativa segons Jaume Cela:

-     - Acollir: Acollim la criatura amb tot el seu món i la seva singularitat.

-     - Mostrar: La complexitat del món. 

-     - Estabilitat emocional: Si un nen té la sensació de que el mestre se l’estima serà més fàcil la seva educació.

-     - Motivar: Va complementat amb l’esforç. Si els nens se senten motivats l’esforç serà innecessari.

-     - Saber escoltar: El que molts actuals mestres destaquen com a un verb molt important.

"L’escola sempre ha sigut igual i s’ha intentat adaptar als nens a la mida de l’escola. Per això els fracassos." Jaume Cela.

-        

      - Opció de preguntar: L’escola és un lloc on l’alumne no ha de tenir por de preguntar tots els dubtes que té però també ha de ajudar a plantejar-les.

-     - Donar autonomia: Perquè el nen prengui les decisions que vulgui. Educar en la llibertat.

-     - Responsabilitat: Són responsables de la seva vida però també de la dels de més.

-     - Obre portes: Parlar sobre l’actualitat, i sobre el que passa al món.

-     - Aprendre: És el que es ve a fer a l’escola. Per sobre de tot.

"Un mestre no pot malmetre l’autoestima del seu alumne. Ja sigui per ètica o pel que depara el futur." Jaume Cela.

-         

      - Confiança: Saber esperar.

-     - Sentit de l’humor: Per fer be la feina és necessari.

Com parlar bé en públic

Joana Rubio i Francesc Puigpelat van escriure un llibre anomenat Com parlar bé en públic, que té com ha finalitat millorar el que ells anomenen l'art de parlar en públic.

És un llibre molt tècnic mancat d'un fil conductor interessant però que aporta moltíssimes tècniques que a l'hora de la veritat són de molta utilitat.

Explica diferents aspectes a tractar quan un es troba en una situació en la que ha de parlar en públic. Alguns d'aquests són els nervis, la veu, els gestos, el cos, la mirada, l'humor, etc.

Apart d'aquestes tècniques amb les quals només et trobaràs cara a cara quan estiguis fent la presentació, també t'ajuda amb la preparació del tema, t'ensenya com pots organitzar-te l'informació que has de presentar, com la pots estructurar... 

En definitiva, és un llibre que t'ajuda moltíssim a millorar tot el tema dels nervis i aquestes irregularitats que poden fer que una presentació no surti del tot com un vol. 

Per últim us deixo dues cites que plantegen una reflexió molt interessant: 

"La retòrica és la conspiració entre el llenguatge 
i l'acció per a enganyar la intel·ligència." Ambrose Bierce 

"La retòrica és la més bella de les arts." Plató

Si domines la paraula ho domines tot? En aquest llibre trobaràs la resposta. 

Qui ets, tu?

Avui a classe de COED em fet unes exposicions un pèl diferents a les que pugueu conèixer.

Es tractava d'agafar un objecte que representes a algú de la classe, fer-li una foto, i que després al penjar aquesta foto a la classe, la gent pogués veure qui era la persona que hi sortia reflectida.

Com portem poc temps a la universitat, jo ho he fet d'en Josep, ja que és amb el que m'he fet més fins aleshores, tot i que ja es veuen molt bones vibracions entre la resta de gent de la classe.

La meva redacció sobre en Josep és la següent, espero que us agradi i que us feu una mica la idea de com és ell, si no el coneixeu:

ALEGRE, és com definiria jo a aquesta persona si només em deixessin utilitzar una paraula.

No destaca per la seva forma de vestir o pel seu pentinat, és a dir, que en general no ressalta per la seva aparença física i és més aviat discret. Al principi sembla tancat però a mida que el vas coneixent veus que a part de que t’equivocaves, és simpàtic i extravertit amb els més propers. Una persona no gaire alta i prima. Pot portar o no barba, però el que té sempre a la cara és un somriure.

En Josep és un “adolescent-home” creatiu, treballador i responsable. Té les idees clares però ,alhora, sempre s’obra als altres per rebre propostes o altres idees que li puguin servir per millorar.

Una persona que per molt que tingui 3 anys més que la majoria de nosaltres no ens ho intenta demostrar. Tot i això, en el moment de fer treballs es nota més la seva “veterania” alhora d’aportar idees. No és un noi que presumeixi dels seus coneixements, és ,com diríem habitualment, una persona humil.

Tot i que portem pocs dies junts he vist que en Josep gaudeix molt dels moments i tracta a les persones que té al voltant amb respecte. Això fa que sigui molt apreciat per la resta de companys i a hores d’ara, una peça important dins del grup.  

Prezi de prova

Coca de Llavaneres on Prezi

Conferència ITworldedu 2012

El dimecres 24 d'octubre vam anar, amb els meus companys de classe, a una de les conferències del ITWorldEdu al Cosmocaixa. Aquesta va ser feta per Enrique Dans i va tractar sobre les noves tecnologies a l'aula.

Enrique Dans és un expert en tecnologies de la informació i professor de Sistemes de la Informació a la IE Business School des de l'any 1990. 
És col·laborador habitual en nombrosos diaris i revistes com El País, El Mundo, Público, ABC, Expansión, Cinco Días, Libertad Digital o PC Actual en temes relacionats amb Internet i les noves tecnologies.

Com he dit abans Enrique Dans va parlar sobre l'evolució de les noves tecnologies i sobre l'introducció d'aquestes a l'aula. Explica que intentar fer una educació en la que les noves tecnologies no hi apareguin és impossible, ja que, actualment els nens són incapaços de concebre el món sense internet.

La reflexió final que va fer, va ser que hem de replantejar-nos l'educació i l'ús que estem fent de les eines. Que hem de parar-nos a pensar que és el que estem fent bé i que és el que no, i canviar-ho però sobretot, ressalta que s'han de tenir clars els objectius i intentar-los aplicar de la millor manera possible.

Si teniu la possibilitat d'assistir a alguna conferència d'Enrique Dans no dubteu en anar-hi, perquè apart de què explica coses molt coherents i d'una manera gens avorrida, et consciència sobre la realitat educativa del moment. 

El llenguatge i les llengues

Les senyals serveixen per transmetre informació. Sense aquestes el llenguatge no podria existir. Si es vol definir bé el concepte de llenguatge, s’ha d’aprofundir més, i no només dir la típica frase << el llenguatge es un instrument de comunicació >>.

Nomes l’esser humà posseeix un llenguatge tan elaborat, amb el qual es poden expressar sensacions, situacions, idees...

L’expressió d’aquestes emocions en el llenguatge és il·limitada ja que si fos limitada la comunicació seria en certs punts impossible. Aquesta comunicació existeix gràcies al llenguatge i les seves reduccions i organitzacions del món. Així aconseguim nova informació per poder definir “llenguatge”, les percepcions de l’entorn són reduïdes i ordenades per aquest.

L’existència del llenguatge ens permet, a la pràctica, ser capaços de pensar. S’ha de tenir una mínima constitució cerebral per entendre el llenguatge. Una persona amb intel·ligència nul·la no es pot comunicar ja que no entén el llenguatge. Una altra característica del llenguatge és que sense aquest seriem incapaços de pensar.

Tot i que la memòria s’assenta sobre molts pilars importants com són el de la memòria visual, el de la memòria tàctil... el més important és el llenguatge. La memòria col·lectiva es conserva d’una manera més general, amb mites, llegendes, histories... de transmissió oral o escrita. En canvi en la memòria individual la llengua té un paper molt important i permet la permanència del relat de la nostra vida. És a dir, que amb el llenguatge podem suportar la memòria tan individual com col·lectiva.

El llenguatge no només serveix per comunicar-se, sinó que també serveix per expressar el nostre estat d’ànim. Les emocions o el pensaments que en passen pel cap no necessiten sempre una llengua que actuï de suport. La reflexió que fa ara és la mateixa que fa al principi d’aquest paràgraf; el llenguatge no nomes ens serveix per comunicar-nos amb l’exterior, sinó que també permet l’autoexpresió.

El llenguatge humà es el medi de comunicació per excel·lència, ja que totes les expressions humanes tenen la seva traducció en aquest. Però no passa el mateix de forma contraria, és a dir, no totes les expressions lingüístiques tenen la seva traducció en expressions humanes. El llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que posseïm els humans.

En conclusió, el llenguatge és un medi de comunicació i alhora el més extens que tenim. Gracies aquest es distingeix l’ésser humà de la resta d’éssers vius  i fa que puguem tenir una comunicació. Tot el que fem o sentim està suportat pel llenguatge.

Twitter

Fa aproximadament una setmana, a la classe de GITIC, en Jorge ens va ensenyar què és i per a què serveix el Twitter.

Twitter és una xarxa social emprada pels seus usuaris per a fer el que s'anomena "microblogging". Aquesta paraula sorgeix dels mots micro (petit) i blog, i són frases amb delimitació als 140 caràcters, amb les quals es pot expressar tot el que es pensa. 

Dintre de twitter hi ha petites eines que faciliten: el moviment per dins la pàgina i la comunicació entre tothom qui tingui un compte. Algunes d'aquestes eines són:

    - Els hashtags. Aquests, són agrupacions de publicacions que parlen del mateix tema. Per agrupar aquesta serie de publicacions, l'usuari, haurà d'haver posat la paraula, o les paraules, que vulgui que siguin "hashtag", després del coixinet (#). 

Un cop feta la publicació i destacades les paraules, si es clica sobre aquestes s'obrira una pantalla on el "tuitaire" (persona que utilitza twitter) podrà veure la resta de persones del món que també han volgut destacar les mateixes paraules o tema.

 
   - Les etiquetes. Serveixen per quan es fa una publicació i es vol que algú en concret la vegi. A aquesta persona li arribarà un avís dient-li que se l'ha etiquetat en una piulada ("tweet" en català) i ell o ella, si vol, pot veure què s'ha publicat.
 
   - Els trending topics. Són els hashtags més utilitzats de la setmana i els quals acostumen a relacionar-se amb les noticies internacionals més importants.
 
   - El botó de seguir. Si vols saber el que diu i el que pensa qualsevol persona que tingui twitter, has d'anar al seu compte i clicar el botó que diu "seguir" (follow), i des d'aquell instant seràs coneixedor del que aquest "piulador" publica.

En definitiva, el twitter, és una eina que, a més a més, de ser emprada per la comunicació entre persones, també és útil per saber tot el que passa en el món.
Vist des d'un altre punt de vista, el twitter, és una xarxa social que no necessita l'aprovació de l'altre perquè tu puguis seguir-lo i veure el que publica. Això fa que la gent s'apropi més al dia a dia de personatges famosos com futbolistes, presentadors de televisió, actors, etc i d'aquesta manera es trenquen una mica les barreres que la societat ha acabat establint.

Qui sóc jo i que hi faig aqui?

Hola, em dic Miquel Berrocal Comalat i estic cursant el primer curs del grau d'Educació Primària a Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Aquest blog ha estat creat amb la finalitat d'anar fent publicacions sobre: idees principals dels debats fets a classes de COED, coses curioses que hagi descobert a GITIC, noticies sobre l'actualitat que em semblin interessants, etc. Espero que us sembli interessant el que trobeu en aquest blog i que us pugui ser d'utilitat.