lunes, 31 de diciembre de 2012

Un adeu? NO! Un a reveure? ITANT!

No vull dir adeu, ja que de ben segur ens tornarem a trobar per aqui.

D'aquesta experiència el que puc dir segur és que et fa créixer com a persona. A part de que adquireixes uns coneixements sobre les TIC que el futur et demanara i pels quals estem sent molt ben preparats, tenir un blog és una experiència que et fa madurar i que et fa veure que hi ha diferents punts de vista dels quals pots extreure idees per acabar de donar-li forma a la teva.

Tant l'assignatura de COED com la de GITIC han sigut les primeres que hem tingut a Blanquerna aquest primer semestre, i realment m'han donat moltíssimes ganes de seguir endavant amb la carrera que he decidit començar aquest any.

Ser mestre, tal i com diu en el llibre Va de mestres de Jaume Cela, és una feina purament vocacional i cada cop ens n'anem adonant més. Parlo en plural ja que no només jo estic veient que és en el que vull acabar treballant sinó que crec que tota la resta de classe també ho percep així.

Gracies per seguir-me i fins a la pròxima!


El bon comunicador

El meu grup és el quart en presentar aquesta exposició (Sara, Josep, Delia i l'Eva). 
Havíem de triar una persona que per nosaltres fos un bon comunicador, és a dir, que expressi el que pensa amb claredat i que sigui entenedora. Per representar aquest exemple de bon comunicador, hem escollit a Risto Mejide.

Risto Mejide és un home que segons ell, s’ha fet famós simplement per representar l’altre cara de la moneda. Parlem dels seus 4 llibres: “El sentimiento negativo”, “El pensamiento negativo”, “Que la muerte te acompañe” i “Annoyomics”, els quals una cosa tenen en comú, han estat escrits amb la intenció d’aixecar polseguera. Dels programes ens els que ha treballat o ens els que està treballant, com poden ser “Operación Triunfo”, “Tu si que vales” o “G-20”.

Fent aquest treball ens hem adonat de que Risto Mejide és una persona que és manté molt actualitzada, és a dir, que viu a l’actualitat. Publica a les xarxes socials habitualment amb comentaris que generen molta polèmica, però que alhora mostren la realitat del moment.
Si voleu saber més sobre Risto Mejide, el podeu trobar al twitter, que és on publica més o podeu donar un cop d'ull al prezi que em fet amb el meu grup. 

sábado, 29 de diciembre de 2012

Competències de la Unesco i de la ISTE

Identitat i Territori


És un treball que conta el 10% de la nota de GITIC i de COED. El treball es fa en parella i és essencial fer-lo bé per aprovar l’assignatura. No es tracta d’un tema en concret ni d’una estructura concreta, sinó que es fa perquè els professors comprovin els nostres avenços en les respectives assignatures. En Jorge per la part que correspon a GITIC, és a dir, l’originalitat del suport, com s’utilitza, quins programes s’han utilitzat… i l’Imma, per la part de COED, s’encarrega de veure quan fem pauses, quin vocabulari utilitzem, etc.

En Josep (Aprenem a educar) és la meva parella i em decidit fer-lo sobre el futbol i les diverses cares que té aquest. El treball es titula “El futbol és així?” i durant els dies de preparació em plantejat una exposició que serà molt dinàmica. Aquesta, consta d’un vídeo amb diferents apartats. A la primera part de cada apartat sempre es veu el futbol que tothom coneix, en canvi a la segona sempre es veu el que gairebé ningú sap que existeix. Tornant al principi d’aquest paràgraf, quan he dit que faríem una exposició dinàmica, ho he dit perquè tenim previst portar samarretes d’equips de futbol, en Josep la d’algun equip de futbol conegut internacionalment (Chelsea) i jo la d’un equip de poble que no és gens semblant al primer però que aspira a ser-ho algun dia (C.E.Llavaneres). Un altre factor que farà que la presentació sigui força dinàmica serà la pilota. Em quedat que el que no parli en aquell moment farà una passada a l’altre amb l’esfèric perquè així aquest segon capti tota l’atenció del públic en els seus trossos d’exposició. Anem confiats, i creiem que si surt tot sobre el previst pot ser una de les millors exposicions, però mai se sap...!

Ha sortit tot rodó! Hem sigut els últims del dia en fer-ho. Em confiat en nosaltres mateixos i la presentació ha sortit molt bé. Potser millor en l’aspecte suport i dinamisme, ja que els nervis ens han jugat una mala passada, o bona depèn de com t’ho miris, i ens han fet anar una mica més lents o més ràpids del previst i crear silencis improvisats entre explicació i vídeo.

Si voleu veure la presentació que ens va quedar al final en Josep la té penjada al seu blog.

Gràcies per la vostra atenció i fins a la pròxima!


jueves, 6 de diciembre de 2012

Setmana d'Activitats Extraordinàries


La setmana passada, des del dilluns 12 de novembre fins al divendres 16 del mateix mes, a la facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna es va produir la Setmana d'Activitats Extraordinàries. Aquesta és una setmana en la qual es plantegen diferents activitats pels alumnes de primer curs d'Educació Primària  i d'Educació Infantil amb la finalitat de que ens apropem més al que serà la nostra futura professió.

Dilluns 12

Avui al mati hi ha hagut una conferència. A les 9:30 ha vingut l’Anna Pérez. És mestra d’una escola del raval i creu que les TAC són el futur. A continuació teniu les idees principals que he extret de la seva xerrada.
  • Avui en dia les escoles són del s.XIX, els mestres del s.XX i alumnes del s.XXI.
  • Les TAC permeten fer les activitats a mida pels alumnes. 
  • Les TAC creen un ambient de treball en el qual el nen està a gust i motivat.
  • Amb les TAC donem veu a l'alumnat.
  • Per acabar la conferència L’Anna va dir una frase que em va semblar molt convenient: "L'ordinador no ha de substituir el llibre de text.”

L’altre activitat que hem fet, ha sigut una taula rodona. Ha començat a les 6 i els protagonistes han estat exalumnes de Blanquerna els quals ja han acabat la carrera i han tingut experiència com a mestres. Cada un ha explicat la seva vida des que va acabar la carrera i ha sigut realment proper ja que tot el que han dit han estat coses amb les que tu actualment tems que t’hi puguis trobar en una escola quan hi vagis a treballar.
He fet un breu resum de cada una de les intervencions dels mestres novells a mida que han anat parlant:
1-    La resta de mestres et poden ajudar a millorar.
2-    Si els mestres no valorem la nostra feina, ningú ho farà.
3-    L'actual seminari que fem a Blanquerna, és un clar símil amb els claustres que ens trobarem a l'escola.
4-    Mai no és massa tard per començar a fer de mestre. És una feina purament vocacional.
5-    Ser humil és imprescindible per fer de mestre. Quan vas a una escola no has de renunciar al teu model pedagògic, només adaptar-te al establert.

Dimarts 13


Avui toquen visites a les escoles! La setmana abans, cada seminari s'havia repartit les diferents escoles que es podien triar.

En Josep propietari del blog "Aprenem a educar", la Delia propietaria del blog "Dossier d'Aprenentatge" i jo vam anar a visitar una escola anomenada CEIP Rellinars.

El CEIP Rellinars és una escola rural on treballen per projectes. Fa relativament poc que està en funcionament i actualment tenen 72 alumnes dividits en 4 nivells: els petits (P-3, P-4, P-5), els petits-mitjans (1er i 2on), els mitjans-grans (3er i 4t) i els grans (5é i 6é). No existeix un horari tancat però si unes franjes: les d'entrada i sortida, la classe educació física, la d'anglés i la de música.
Un fet que em sembla curiós és el de que no buiden les classes quan s'en van de vacances d'estiu ja que, el seguent curs, consideren que no començaran des de zero, sinó que continuaran amb allò que estaven fent.

"Tota escola que es pregunti el que fa, és una bona escola." Xavi. Director del CEIP Rellinars.

Dimecres 14


Vaga general! 

Dijous 15


Primera i única practica que farem a 1r d'Educació Primària. A mi m'ha tocat anar a l'escola Tres Pins. La meva padrina de 3r era la Mercedes, la qual m'ha ensenyat l'escola i m'ha guiat durant les hores de classe.
L'escola Tres Pins és una escola inclusiva on treballen amb alumnes sords. Per haver-hi assistit només un dia, em sembla una escola fantàstica, on els nens aprenen d'una manera autònoma però sempre amb el suport de la mestra, on s'ensenya per sobre de tot el respecte envers els altres, la cooperació, la responsabilitat i l'esforç.
L'escola està situada a la muntanya de Montjuïc  i no és de gaire fàcil excés si no es disposa de vehicle propi. Si voleu saber més informació sobre l'Escola Municipal Tres Pins podeu consultar la seva pàgina web.


Divendres 16


Aquest dia va venir en Jaume Cela a fer una conferència a Blanquerna. Setmanes abans ens haviem llegit el seu llibre, "Va de mestres" , i gràcies a això vam poder seguir la xerrada, ja que teniem força clar el seu punt de vista dels conceptes de mestre, escola o educació. 
A continuació teniu un resum de les idees principals de la conferència:

Jaume Cela diu que la nostre societat està accelerada. L’escola actual no té res a veure amb la d’abans. Estem robant la infantesa als nens amb aquesta acceleració. Els nens han de gaudir de la seva infantesa i han  de fer el que volen o necessiten (jugar) i no tot el que els fan fer (fitxes).
La immigració ha aportat diferents maneres de veure el món, ja sigui per religió, per cultura, per llengua...
Verbs que han d’aparèixer en una acció educativa segons Jaume Cela:
-     - Acollir: Acollim la criatura amb tot el seu món i la seva singularitat.
-     - Mostrar: La complexitat del món. 
-     - Estabilitat emocional: Si un nen té la sensació de que el mestre se l’estima serà més fàcil la seva educació.
-     - Motivar: Va complementat amb l’esforç. Si els nens se senten motivats l’esforç serà innecessari.
-     - Saber escoltar: El que molts actuals mestres destaquen com a un verb molt important.

"L’escola sempre ha sigut igual i s’ha intentat adaptar als nens a la mida de l’escola. Per això els fracassos." Jaume Cela.
-        
      - Opció de preguntar: L’escola és un lloc on l’alumne no ha de tenir por de preguntar tots els dubtes que té però també ha de ajudar a plantejar-les.
-     - Donar autonomia: Perquè el nen prengui les decisions que vulgui. Educar en la llibertat.
-     - Responsabilitat: Són responsables de la seva vida però també de la dels de més.
-     - Obre portes: Parlar sobre l’actualitat, i sobre el que passa al món.
-     - Aprendre: És el que es ve a fer a l’escola. Per sobre de tot.

"Un mestre no pot malmetre l’autoestima del seu alumne. Ja sigui per ètica o pel que depara el futur." Jaume Cela.
-         
      - Confiança: Saber esperar.
-     - Sentit de l’humor: Per fer be la feina és necessari.