Com parlar bé en públic

Joana Rubio i Francesc Puigpelat van escriure un llibre anomenat Com parlar bé en públic, que té com ha finalitat millorar el que ells anomenen l'art de parlar en públic.

És un llibre molt tècnic mancat d'un fil conductor interessant però que aporta moltíssimes tècniques que a l'hora de la veritat són de molta utilitat.

Explica diferents aspectes a tractar quan un es troba en una situació en la que ha de parlar en públic. Alguns d'aquests són els nervis, la veu, els gestos, el cos, la mirada, l'humor, etc.

Apart d'aquestes tècniques amb les quals només et trobaràs cara a cara quan estiguis fent la presentació, també t'ajuda amb la preparació del tema, t'ensenya com pots organitzar-te l'informació que has de presentar, com la pots estructurar... 

En definitiva, és un llibre que t'ajuda moltíssim a millorar tot el tema dels nervis i aquestes irregularitats que poden fer que una presentació no surti del tot com un vol. 

Per últim us deixo dues cites que plantegen una reflexió molt interessant: 

"La retòrica és la conspiració entre el llenguatge 
i l'acció per a enganyar la intel·ligència." Ambrose Bierce 

"La retòrica és la més bella de les arts." Plató

Si domines la paraula ho domines tot? En aquest llibre trobaràs la resposta. 

Qui ets, tu?

Avui a classe de COED em fet unes exposicions un pèl diferents a les que pugueu conèixer.

Es tractava d'agafar un objecte que representes a algú de la classe, fer-li una foto, i que després al penjar aquesta foto a la classe, la gent pogués veure qui era la persona que hi sortia reflectida.

Com portem poc temps a la universitat, jo ho he fet d'en Josep, ja que és amb el que m'he fet més fins aleshores, tot i que ja es veuen molt bones vibracions entre la resta de gent de la classe.

La meva redacció sobre en Josep és la següent, espero que us agradi i que us feu una mica la idea de com és ell, si no el coneixeu:

ALEGRE, és com definiria jo a aquesta persona si només em deixessin utilitzar una paraula.

No destaca per la seva forma de vestir o pel seu pentinat, és a dir, que en general no ressalta per la seva aparença física i és més aviat discret. Al principi sembla tancat però a mida que el vas coneixent veus que a part de que t’equivocaves, és simpàtic i extravertit amb els més propers. Una persona no gaire alta i prima. Pot portar o no barba, però el que té sempre a la cara és un somriure.

En Josep és un “adolescent-home” creatiu, treballador i responsable. Té les idees clares però ,alhora, sempre s’obra als altres per rebre propostes o altres idees que li puguin servir per millorar.

Una persona que per molt que tingui 3 anys més que la majoria de nosaltres no ens ho intenta demostrar. Tot i això, en el moment de fer treballs es nota més la seva “veterania” alhora d’aportar idees. No és un noi que presumeixi dels seus coneixements, és ,com diríem habitualment, una persona humil.

Tot i que portem pocs dies junts he vist que en Josep gaudeix molt dels moments i tracta a les persones que té al voltant amb respecte. Això fa que sigui molt apreciat per la resta de companys i a hores d’ara, una peça important dins del grup.